La resposta sol ser la mateixa per a tothom: perquè no practiques prou.

Aprenem de mica en mica a entendre una llengua quan la sentim o la llegim, i quan escrivim també tenim molt temps -ens podem aturar, buscar paraules al diccionari, refer les frases que hem escrit...-, però parlar és molt més exigent, perquè quan parlem no tenim gaire temps: estem pensant en les idees que volem expressar, en la forma correcta de fer-ho, en la pronunciació, ens estem fixant en si la persona que ens escolta sembla que ens entén o no... Parlar és, doncs, un entrenament que va força a part de la resta d'activitats que fem amb la llengua. Dit d'una altra manera, és perfectament possible entendre molt bé una llengua i no ser capaç de parlar-la.

Parlar és necessari per aprendre una llengua, però només parlant no n'hi ha prou. És probable que si no estudies paraules noves, frases noves, diversos temps verbals, etc., arribis a un punt d'estancament. En aquesta situació, pots comunicar-te sense problemes, però no pots entrar en determinades converses o parlar d'alguns temes perquè et falten recursos.

Així doncs, el més adequat és combinar la conversa i l'estudi de la gramàtica, el vocabulari, l'ortografia.

És habitual que els aprenents de llengües se'n surtin bé a classe, amb els exercicis de gramàtica i parlant amb els professors i els companys, però quan han d'encarar una conversa real es queden sense paraules. Per solucionar-ho, aquest mètode et pot ajudar. Es tracta de parlar amb un mateix abans de fer-ho amb els altres. De fet, mai agafaries el cotxe per anar per la ciutat sense abans haver practicat; per què amb l'aprenentatge d'una llengua ha de ser diferent? No és gaire realista llegir uns quants llibres i creure que quan parlis amb algú tot aquell vocabulari i la gramàtica sortiran fluidament, sinó que cal practicar per tenir-los disponibles a l'hora de comunicar-nos.